Come l’ó ciapàda, ve la dó

Quella di venerdì scorso è stata una serata sul nostro dialetto del basso Garda bresciano particolarmente apprezzata e a tratti anche molto divertente, oltre che molto partecipata.

Il nostro rigattiere del paese ha portato alcuni attrezzi che venivano usati una volta, come ad esempio la “gramola” (sfido qualcuno a dirmi a cosa serviva) qui sotto in fotografia, mentre le signore del paese hanno preparato dei dolci tipici che poi al termine della serata abbiamo gustato in compagnia.

Claudio Mazzacani è riuscito ad accontentare tutti i partecipanti.

Ha iniziato con una prima parte culturale illustrandoci le origini storiche del nostro dialetto, le contaminazioni germaniche, celtiche, latine, cimbre di alcuni termini ancora in uso, così pure le evoluzioni nel tempo e nei paesi dovute all’estendersi di scambi e commerci.

Ci ha poi allietato con una seconda parte a base di racconti e aneddoti. Eccovi un video (più sotto trovate anche il testo) di Mazzacani che legge un suo racconto particolarmente divertente dal titolo:

Come l’ó ciapàda, ve la dó

Complimenti a tutto il gruppo di lettura Libriamoci per l’organizzazione, a Paola per la piacevole lettura della poesia iniziale e alle signore del paese che hanno preparato dei buonissimi dolci! :-)

Ála botéga… (come l’ó ciapàda, ve la dó)

Boletus Satanas (Claudio Mazzacani)
Ottobre 1994

Interno di una bottega di alimentari e generi vari.

Personaggi: Maria “dèl Prét” (M), Pierina “sgurléra” (P) e la boteghéra Antonièta (A) detta “l’aradio” .

A. Ghif sintìt dèla Rusì “fügia” ?
M. Som niènt! Che ghè capitàt, turna, a chèla póera fonna?
A. Ah… so niènt acà mé (èl sif che me piàs mia spetegolà), però i dìs… ghè föra le us che… Me vòi mìa sparlà de nüsü, ma… come l’ó ciapàda ve la dó!


P. Cüntì, cüntì… che forse èn tochèl ghe la so acà me.
A. (bisbigliando e sporgendosi con il collo oltre il bancone) I dìs che… la sàpes burlàda zó dàle scale (1).
M. Annime sante, chèl che no me cüntì; la someàva cosé ‘na brava spusa!
P. Ma scultìm, fim capì acà me… che ghè de mal se la spèta?
A. Che ghè de mal !? Ma schersóm? El sif mìa che èl sò òm l’è stàt operàt ai “intersticoli” e che l’è scé mal tràt ènsèma che l’è gnà bù de tràs-là da sul?
M. Annime sante…
P. … eh pötèle! A na al mulì se s’enfarìna!
M. Ma alùra, chi èi che ghè stat?
A. Ah,… me so niènt… però…
P. Cüntì, cünti…
A. Che èl rèstes fra de nótre… (che, a mé, me piàs mìa spetegolà). Come l’ó ciapàda ve la dó! I dis che l’è èn pó de tep che la Rusì la nàva a fàga i mestér al Pì, föra a la sò cà… a la sò cà de lü!
M. El Pì!?
A. Se, se!, èl Pi! Chèl che gà la cà de dré àle ortàie del Burtulì “mìgola”.
M. El Pì? Che Pì saràl? Che cà garàl?
P. Ammadona me! El sarà mla chèl che ghe discurìva a chèla giustrùna (2) forestéra… che pò l’è nada a fini èn Mèrica!?
A. Proprio lü! El ga parlàt per èn pó ma (èl Signùr èl ga vardàt èn zó!) èl l’à mia töda…, chèla gioanàsa(2)!
M. Annime sante! Adès go capìt acà me chèl che l’è. Vegnarèsel forse a èser giü dèi fiöi dèla Gina Bertèla?
A. L’è ‘n fiöl dèl sò òm. El sif mìa che la s’è spusàda dò vólte?
M. Adès ghe vègne sö… iè sèt o òt fradèi.
A. Gh’ è èl Primo, chèl che gh’ è restàt èn Rùssia, èl Luìgi che ‘l gh’à töt la Teresina dèl Nando, èl Vitòrio (chèl l’è pöt, poarì), pò gh’è èl Cischì…
P. Che n’è de chèl Cischì lé, che l’è ‘n pó che no’l véde?
A. Ah… l’è föra per Milà… èl se cumudàt be mìa de rìder! El gh’à töt ‘na forestéra, öna che la vé de là de Brèsa. L’ó vist poc tep fà… ché, àla fèsta dèla Madóna. El fa èl purtinér èn d’èn palàs ‘ndo ghe stà töta zét che gh’ à mìa frèt ai pè(3).
l ghe dà èl sò bèl ”’apàrtamènto”, la sò bèla paga… e le stà töt èl dé a fa niènt, còl sò berèt còla visiéra söl có!
M. A propòsit de berèt, ve ricurdìf le schèrs che g’aìa fàt èl poer Baröfa? En dé, èl Cischì, ‘l ghe dìs al Baröfa se èl cunusìa èn posto, a Brèsa, per comprà èn bèl capèl. El Baröfa, che l’ira pratic de Brèsa perchè ‘l ghe nàva töte le setimàne per i sò afàri; èl g’à promès chèl ‘l’arés.portàt da èn sò amico che èl g’aìa la botéga de capèi proprio lé a Porta Venésia, davanti a ‘ndo rivàva èl tràm.
En bèl dé, i pàrt e, apéna rivacc a Porta Venésia, davanti àla botéga de capèi, èl dis èl Baröfa: “spèta èn minüt che vo avanti a dìga al padrù che te se me amico e che èl te fàes èn bèl scönt. Quand te fó èl sègn ve déter, ma ricórdet de usà forte perchè èl padrù l’è surd come ‘na talpa”,
Rivàt èn de botéga, èl Baröfa èl ghe dìs a chèl dei capèi: “vardì che v’ó portàt èn cliènt de Salò, ma me racomànde de parà co la ùs piö alta posìbol perchè l’è surd surdènt!”
Per scürtàla, èl Cischi l’è nàt déter e, usando che ghe se vidìa èl canarös, el cumincia:
“Buongiorrnoo” e l’ oter, co la ùs che fava tremà i vetri; “Buongiornoo a lüü, che vulìelll?”. “Vulìe èn capèlll!”. “Che misüra ghàl de cooo?”. “El sinquantasèttt!”. “Le spètes che vo a toghelll”… e cosé, usàndo come i màcc, i va avanti sìc minücc, entàt che èl Baröfa èn d’èn cantù, èl ridìa che ‘l se sboiàva.
Töt èn d’èn momènt, però, èl boteghér, che èl na pudìa piö, èn pó per èl mal de có che ghe fava vègner èl Cischì co le sò usàde, èn pó perchè ghe nava mai bé nüsü capèi, èl dìs: “Adès basta, envéce de comprà èn capèl, èl se compres èn bel pér de rice növe!” e èl Cischì: “L’è lü che èl g’à de fàsele sgürà, che èl ciàsa come èn màtt!”
I g’à dusit entervègner i comèsi perchè, tra usàde e parole de fòc, i g’aìa cuminciàt a ciapàs a bòte. L’ ünic contét l’ìra èl Baröfa, che èl seitàva a rider come èn màtt e ‘l disìa; “varda, varda come i ciàsa… alùra l’è proprio vera che iè sùrcc töcc du!”
P. Eh, sé! ‘Na volta sé che ìra bu de divertìs, mìa come al dé d’encö.
M. Certò però.. che la Rusì “fügia” L’è stàda buna de divertìs!
A. Eh, sé! Però, adès, la ‘l sarà apéna éla la crus che la garà de portà.
Perchè ‘l sif come l’è la zet: lafa prest a ciciarà. E pò chèl póer pütì! El sarà sèmper segnàt: èl podarà mìa ciapà esempio gnà dal bubà vero, gnà da chèl fals. Giü l’è ‘n póer ciancol, che no ‘l tra gnà cópe gnà bastù; l’ óter l’è ‘n balànder e falabóer… che piötost de aìga èn fiöl cosé…
Paterfilispirituisanti(4)… che èl Signùr èl me la tòes!
P. Gh’i risù acà vó; a dì òm se slarga la bóca, a dì fónna la se sèra!
M. (guardando l’orologio a muro, dietro il bancone) Annime sante, annime purgante! L’è za quasi èl mesdé! Lasìm nà fónne, che vé a cà i mé òm e go amó de mèter sö polènta.
P. Vègne acà mé… Ve salüde Antonièta… signìm zo èl mé dèbit.
A. Ve salüde fónne… me racomànde èh, che v’ó dìt niènt!
M. Sti sicüra… che a nótre i afàri dèi óter interèsa mìa! .

(Appena uscite dalla bottega, dopo pochi passi, incrociano altre due donne…)

M. Domènica! Giacumìna! Ghif sait dèla Rusi “fógia”? Ch’èl rèstes ché fra de nótre…l’ó sintìt adès àla botéga.
Come l’ó ciapàda ve la vènde…

Note:
(1) è rimasta incinta
(2) donna poco da bene
(3) gente che sta bene economicamente
(4) facendo un rapido gesto che vorrebbe essere un segno di croce

Vai articolo originale: http://garda2o.wordpress.com/2011/01/21/come-lo-ciapada-ve-la-do/

Lascia un commento